Els anys a la vida passen volant. Quant més treballes, mès ràpit passen.
Aprens de tot durant la vida.
Es un parany , sempre estàs i no
estàs, sempre pensant amb el que has de fer i el que has fet. Avui al
tren, a la parada de Martorell entra un senyor amb bastò, seu al meu costat i
em veu el ferro de la cama i el braç inútil
i em comenta “noi, perdoneu-me, vas patir un accident?”Jo li contesto
:” sí senyor”, i em diu “tu t’has preguntat el perquè t’has quedat un altre cop
a la vida” i li he contestat : “penso jo que alguna cosa he de fer amb aquesta vida
, deu dirà.”
Consell per tothom: Parleu i deixeu parlar , per favor, i també escolteu i
deixeu escoltar.